Ian McEwan és un dels escriptors dels quals compro tot el que surt, i que llegeixo amb impaciència, normalment deixant en pausa el/s llibre/s que estigui llegint en aquell moment. El millor llibre seu, però, segueix essent "L’Innocent", que formava part d’una llista de llibres recomanats fa molts anys per un amic (Jesús de La Torre), una llista que també incloïa autors com Sigfried Lenz o Russell Lucas (dos descobriments). Aquesta última novel.la de McEwan es deixa llegir, però abusa de la falsa erudició i mostra massa l’estructura del llibre: desenvolupament durant un sol dia (Ulisses de baratillo), repertori de violències (personals, de grup, institucionals, latents, obertes, etc). Finalment, tinc la impressió que tots els escriptors anglesos de la seva edat (nascuts al voltant de 1950), com Barnes, Amis, Swift i McEwan han acabat assemblant-se massa.
Dissabte, de Ian McEwan
This entry was posted on 15/10/2005 (dissabte) at 21:42 and is filed under Bons, Llibres. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
Printed from: http://llibres.jordiromero.com/arxiu/2005/10/15/dissabte.html .
© Jordi Romero 2012.
© Jordi Romero 2012.