Ara bé, sobre el post d’avui, sí que hi tinc alguna cosa a dir.

Com en el cas dels escriptors (i en qualsevol ofici, recoi) entre els traductors també n’hi ha de bons i de dolents. Això de comprar sistemàticament traduccions al català em sembla de bona militància, però no s’ha de portar fins al fanatisme, perquè pots endur-te a casa veritables estropells lèxics.

Jo davant de traduccions als dos idiomes, intento comprovar que la catalana sigui llegible. Això és llegir la primera pàgina i veure si “fa bona espina”.

Ara mateix recordo una traducció del “Glamourama” de Easton Ellis (li comentava a en Subal l’altre dia) que em va resultar totalment indigerible, obligant-me a desistir a la desena de pàgines d’un llibre que sé ben escrit a l’original.