A DeLillo jo el tenia per una mena d’escriptor obsessionat per la modernitat; els temes del moment, llenguatge jove,etc. En realitat el tinc per una mica hortera, suposo que per culpa de la foto de la solapa, on surt amb una mena de foulard i amb un pentinat de perruqueria d’anunci de grecian 2000. La meva part classista ha comprovat que no havia "cursat estudis de literatura a Harvard", i amb això he vist confirmat el diagnòstic. No és veritat; Amb Libra, el paio havia escrit (1988) un llibre sobre el tema menys sublim possible:l’assassinat de Kennedy, etc. Però demostra tal capacitat narrativa, controla tan bé els temps, els personatges, que sempre saps on ets, tot i que treballa amb una pila de registres temporals. I no utilitza recursos barats per a distingir-los, confia en la seva intel.ligència (i en la teva). Demano disculpes per haver pensat malament d’ell, tot i que, ara que hi penso, i fullejant Americana, Cosmópolis o Body art, els recordo sense prejudicis (de fet els he llegit tots fa poc) i crec que també estan bé.
Libra, de Don DeLillo
This entry was posted on 11/12/2005 (diumenge) at 13:16 and is filed under Bons, Llibres. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
Printed from: http://llibres.jordiromero.com/arxiu/2005/12/11/libra-de-don-delillo.html .
© Jordi Romero 2010.
© Jordi Romero 2010.