Els mots, de Jean-Paul Sartre
M’agraden els llibres de memòries. Aquest l’havia llegit quan va sortir, als anys seixanta, en la col.lecció de llibres de color taronja de proa.
No recordo en absolut què em va semblar. Ara, l’he trobat bonÃssim, un Sartre-nen-malcriat, lector i escriptor de 7, 8 o 9 anys. M’han agafat ganes (relatives) de tornar a llegir aquells altres llibres no tan fàcils de llegir: La nàusea o L’ésser i el no-res, llibres essencials en aquells moments si volies lligar una mica.