No cal que repeteixi la meva adicció a Bellow. Quan el vaig descobrir no vaig aturar-me fins a haver-m’ho llegit tot, o gairebé. Ara ha sortit aquest llibre amb un recull d’articles, conferències, entrevistes, etc, que són el més semblant que té a unes memòries. Solament per a poder llegir el primer article, destinat a Mozart, valen la pena els 23,50 €. També és memorable un article sobre la seva visita a Espanya l’any 1948, aixà com una entrevista que es fa a sà mateix o la que li fan a l’últim capÃtol. Brutal.
Avui no he comprat cap llibre.
Vaig escriure una vegada que no sé definir què és el que li manca a Irving per a ésser genial. De fet, Libertat para los osos trobo que ho és, de genial. Les altres, com Hotel New Hampshire, El mundo segun Garp, etc, són una exhibició de la capacitat d’aquest paio de crear històries i personatges absolutament adictius. Aquesta última no arriba a tant, crec, però també l’he llegit sense respirar.
Deu haver estat fantàstic posar-se a desxifrar aquestes anotacions il.legibles i trobar-se aquests textos extraordinaris.
Un llibre brutal, un diari escrit per una dona (anònima, no vol publicar el seu nom) atrapada a Berlin entre març i juny del 1945. Una introducció de Hans Magnus Enzensberger garanteix que no és una invenció. La qualitat literària del llibre és molt alta, segurament per tractar-se d’una periodista coneguda de l’època.
Es pot acompanyar de El inocente de Ian MacEwan o de la pel.li del Rossellini (Germania anno zero, clar).
Fa anys, algú em va recomenar Campo de maniobras, de Siegfried Lenz. Vaig quedar meravellat de la qualitat i la força d’aquesta novel.la. Després vaig llegir les altres grans novel.les seves: Lección de aleman i La prueba acústica. Són tres llibres que cal llegir.
En canvi, aquest Duelo con la sombra és prescindible. Interessant, però solament per als incondicionals de Lenz, o els interessats per aquest peróde de la postguerra europea.
