Primera luz, de Charles Baxter
De Baxter havia llegit (a contracor, a causa del nom) El festin del amor. Va resultar millor del que creia. Ara, aquest, però, excepte l’inici, que és francament bo, va caient progressivament de qualitat, fins que es fa insuportable. El llibre està escrit invertint el sentit del temps (com altres de més bons -La flecha del tiempo, per exemple, de Ian McEwan-. Aquesta és la seva gràcia, se suposa. No vull pensar si l’hagués escrit del dret.
