Jordi Romero: Els llibres que he llegit

Vaig llegint Nabokov, una pila de deures pendents. Aquest llibre és formidable, i espero llegir la resta (més o menys) durant el 2007.

El segon de la sèrie. Ja he dit el què.

Finalment he començat a llegir aquesta sèrie: Corre, Conejo i després El regreso de Conejo. Ho estic fent al revés: abans m’he llegit les memòries d’Updike, les darreres novel.les, etc. És bo Updike, i segurament després de Cheever, és el que millor ha dibuixat aquesta societat suburbana americana. Molt bo.

L’estava esperant, m’havien dit que el reeditarien en butxaca, però l’altre dia me’l vaig trobar presentat com una primera edició. Això també és una característica dels nostres editors (tots): et fan passar una reedició per una primera edició, o un recull de narracions per una novel.la, o una primera novel.la desconeguda (i en general dolenta) d’autor recentment consagrat per una "nova" novel.la. Sembla que l’edició de llibres sigui una activitat magnànima que els eximeix de crítiques, de responsabilitat…

Carpe diem és molt bona, clar, encara que no arriba al nivell brutal de Las aventuras de Augie Marx, publicada 4 anys abans. Sembla com si Carpe diem l’hagués tingut escrita abans, i no l’hagués publicat (o al menys acabat) fins després. En tot cas està molt bé, però parlant de Bellow això no és suficient. 

Ah! una observació final. M’ha recordat una mica Manhattan Transfer, de Dos Passos. 

The counterlife, en l’original, o Vidas de Zuckerman, en una edició anterior, la realitat és que aquesta col.lecció de 5 històries brutalment encadenades formen una sola novel.la aclaparadora. És molt més que la segona part de Zuckerman encadenado. És com anar atravessant un mirall una vegada i una altra, mirant d’una banda i de les dues de cop. És una llàstima que l’erràtica política editorial d’aquest país ens hagi fet llegir autors tan essencials en el desordre més absolut.