L’estava esperant, m’havien dit que el reeditarien en butxaca, però l’altre dia me’l vaig trobar presentat com una primera edició. Això també és una característica dels nostres editors (tots): et fan passar una reedició per una primera edició, o un recull de narracions per una novel.la, o una primera novel.la desconeguda (i en general dolenta) d’autor recentment consagrat per una "nova" novel.la. Sembla que l’edició de llibres sigui una activitat magnànima que els eximeix de crítiques, de responsabilitat…
Carpe diem és molt bona, clar, encara que no arriba al nivell brutal de Las aventuras de Augie Marx, publicada 4 anys abans. Sembla com si Carpe diem l’hagués tingut escrita abans, i no l’hagués publicat (o al menys acabat) fins després. En tot cas està molt bé, però parlant de Bellow això no és suficient.
Ah! una observació final. M’ha recordat una mica Manhattan Transfer, de Dos Passos.