El quinto en discordia, de Robertson Davies
És interessant, està ple d’idees, però també de forats. No crec que arribi a ser una gran novel.la, malgrat el que diu Roberto Fresan a la tapa del darrere.
El viento de la Luna, d’ Antonio Muñoz Molina
Comprat a l’aeroport, mentre havia d’esperar l’avió amb retard d’un amic. AMM té llibres bons, i per això aquest m’ha deixat sorprès: estic a la pàgina 55 i fins ara no he vist res que em faci pensar que no és una tremenda xorrada. MagnÃfica i molt realista descripció de la seva infantesa a Úbeda, però no passa d’això, no s’eleva cap a cotes més altes, no surt disparat cap cohet, no arriba a la Lluna, ni de conya.
Conejo en paz, de John Updike
El quart i últim. El final és extraordinari, el millor troç dels 4 llibres. Després, m’he rellegit Conejo en el recuerdo. Molt bo, tot plegat.
Conejo es rico, de John Updike
El tercer.
Puerca tierra, de John Berger
MagnÃfica. De Berger ja havia llegit Aquà nos vemos, una obra bonÃssima. Puerca tierra és genial.
A cegues, de Claudio Magris
Un altre llibre que deuria començar en un moment inadequat. Veig que se’m va quedar a la pàgina 37. Magris m’interessa, especialment quan no es posa massa metafÃsic. Ja me’l tornaré a agafar.
La verdadera vida de Sebastian Knith, de Nabokov
Nabokov, recentment descobert (tot i que havia llegit un parell de les seves grans novel.les fa molts anys), és tremendo, i vaig llegint-me tot el que va escriure, fins i tot repetin el que havia llegit fa anys. Aquest se’m va quedar a la tauleta, tontament, a la pàgina 27. És qüestió de dies que l’agafi me’l ventili: és tant curt, a més…
Viaje al fin de la noche, de Louis-Ferdinand Céline
No sé per quina raó vaig deixar-la a la pàgina 311. És realment bona (o interessant), i en qualsevol moment la continuaré llegint.
Els Buddenbrook, de Thomas Mann
Precisament Vikram Seth fa sortir, a Un buen partido un personatge que està llegint Els Buddenbrook, i li fa dir que és la novel.la més avorrida que existeix. No sé si tant, però realment és dura de pelar. Crec que esperaré una mica per a llegir-la…
Un buen partido, de Vikram Seth
Ja he parlat de Seth. BonÃssima la seva Una música constant. Acceptable Dos vidas, i molt bo aquest que ara començo. M’impressionen les seves 1.350 pàgines en edició butxaca, però tot just comences quedes enganxat. de tota manera he fet una pausa a la pàgina 74, simplement perquè tinc altres llibres demanant pas insistentment.
