Tala, de Thomas Bernhard
Absolutament destructiu (especialment cap els demés), genial. L’he llegit d’una tirada. Com sempre, Bernhard et deixa atabalat i confús.
Absolutament destructiu (especialment cap els demés), genial. L’he llegit d’una tirada. Com sempre, Bernhard et deixa atabalat i confús.
Un llibre estrany, d’un escriptor croata escrit el 1930. És sorprenentment bo, i en molts moments et trobes recordant Musil, i de vegades Proust. Recomenat a qui li agradi la literatura centroeuropea (a mi, per exemple).
És un llibre bo, molt bo, però no arriba ni de conya a Fills de la mitjanit.
Després d’haver llegit tot l’Irving, m’agrada llegir aquestes coses. AquÃ, bàsicament, explica tot el procés fins a rodar Principes de Maine. Per a lectors seus únicament.
Després d’haver llegit La última noche vaig trobar aquesta novel.la, bonÃssima. Realment és una prosa molt bona. RecomenadÃssim.
Tonteria de llibre. El vaig comprar sense adonar-me que era el mateix paio que havia escrit Tokyo blues (no tan dolenta com aquesta: ridÃcula).