Mes: May 2007

Publicat fa poques setmanes, aquest llibre és una barreja de poesia i narrativa. És perfecte per entendre una mica millor a Bolaño i les seves obres. No sé si deu quedar alguna cosa seva per a publicar, encara. És fotut pensar que s’ha acabat per sempre. Haurem de tornar a llegir-ho tot…

L’últim recull de contes. Bolaño és extraordinari, i fins i tot aquell material que va deixar sense poder acabar del tot, és una meravella.

No és un gran llibre, però la visió des de dins d’aquest periode d’Alemània és impressionant. A mi, mìnteressa especialment el moment zero, el del final de la guerra i de tornar a engegar un pais devastat. Grass fa la seva famosa confessió (d’haver format part voluntàriament de las SS), però no t’arribes a creure la seva nul.la implicació. En tot cas és un llibre que devores amb fruïció, no t’atures fins acabar-lo. Recomanat.

Un llibre a l’estil dels que es fan als autors superconsagrats, categoria que el VM ja sembla haver assolit, com a mínim per la seva singularitat, lider dels escriptors rars, una mica freakies. Jo creia que seria un llibre a la seva major glòria, però és en realitat un magnífic llibre sobre la situació de la novel.la actualment, perquè VM és l’excusa per a reflexions molt bones de gent interessant: Bolaño, Llovet, Tabucchi, Masoliver, etc. No cal dir que és imprescindible haver llegit tots o la majoria dels llibres seus, però tampoc no cal ser membre del seu club de fans (una mica ridículs, suposo que ell també hi estaria d’acord). Molt recomenable.