Com sempre, Naipaul és tremendo. Tota l’estona he tingut la sensació que ja havia llegit el llibre, suposo que per la semblança a d’altres llibres seus, o del Coetzee, i pel món literari que han anat creant. No és el millor llibre seu, de tota manera.
Publicat fa poques setmanes, aquest llibre és una barreja de poesia i narrativa. És perfecte per entendre una mica millor a Bolaño i les seves obres. No sé si deu quedar alguna cosa seva per a publicar, encara. És fotut pensar que s’ha acabat per sempre. Haurem de tornar a llegir-ho tot…
L’últim recull de contes. Bolaño és extraordinari, i fins i tot aquell material que va deixar sense poder acabar del tot, és una meravella.
No és un gran llibre, però la visió des de dins d’aquest periode d’Alemània és impressionant. A mi, mìnteressa especialment el moment zero, el del final de la guerra i de tornar a engegar un pais devastat. Grass fa la seva famosa confessió (d’haver format part voluntàriament de las SS), però no t’arribes a creure la seva nul.la implicació. En tot cas és un llibre que devores amb fruïció, no t’atures fins acabar-lo. Recomanat.
Un llibre a l’estil dels que es fan als autors superconsagrats, categoria que el VM ja sembla haver assolit, com a mÃnim per la seva singularitat, lider dels escriptors rars, una mica freakies. Jo creia que seria un llibre a la seva major glòria, però és en realitat un magnÃfic llibre sobre la situació de la novel.la actualment, perquè VM és l’excusa per a reflexions molt bones de gent interessant: Bolaño, Llovet, Tabucchi, Masoliver, etc. No cal dir que és imprescindible haver llegit tots o la majoria dels llibres seus, però tampoc no cal ser membre del seu club de fans (una mica ridÃculs, suposo que ell també hi estaria d’acord). Molt recomenable.
Un descobriment. Nick Flynn escriu la biografia del seu pare i la seva pròpia història. Molt bo, i ben escrit.
Crec que ho he llegit tot (el que s’ha traduït). Aquest recull de contes és més aviat fluix, però es pot llegir.
