Echenoz te més prestigi del que es mereix. Es llegeix fàcilment, fa llibres curts que no agobien i que quasi es consideren de culte. Per això te èxit. Jo també m’ho llegeixo tot, i aquest és com els altres: una bona idea, una manera d’escriure que funciona, etc.
Mes: junio 2007
Queremos tanto a Glenda, de Julio Cortázar
Un recull de contes de Cortázar. El de Glenda ja l’havia llegit, i alguns dels altres. Cortázar és grandiós.
En brazos de la mujer madura, de Stephen Vizinczey
Molt bona, sorprenent.
Terrorista, de John Updike
Solament se m’ocórre dir que està tremendament ben escrita. ((Updike)) aconsegueix que llegeixis el que sigui (en aquest cas una història bastant previsible de com un adolescent fill de musulmà i irlandesa acaba de terrorista suïcida) sense ni respirar. Quan l’acabes, però, penses: i què?
Fotocopias, de John Berger
Relats curts, precisos, esplèndids, com els de ((Aquí nos vemos)), per exemple. És un home tan lúcid que… etc.
Cal llegir també (sobre tot) ((Puerca tierra)).
Un hombre soltero, de Christofer Isherwood
No havia llegit res d’Isherwood, encara. L’he trobat molt bo, amb ressonàncies de Malcolm Lowry i una punta de Thomas Mann. Ara vull legir la resta: Adiós a Berlin, etc.
Deudas y dolores, de Philip Roth
Sembla ser que és la primera novel.la llarga de Roth. Llarga ho és, realment, i si bé hi ha indicis del futur Roth, encara és força irregular, els personatges encara són poc creibles i se li veu massa la influència (presència) de Saul Bellow. De tota manera és interessant, per a lectors de Roth.