Ravel, de Jean Echenoz

Echenoz te més prestigi del que es mereix. Es llegeix fàcilment, fa llibres curts que no agobien i que quasi es consideren de culte. Per això te èxit. Jo també m’ho llegeixo tot, i aquest és com els altres: una bona idea, una manera d’escriure que funciona, etc.

Deudas y dolores, de Philip Roth

Sembla ser que és la primera novel.la llarga de Roth. Llarga ho és, realment, i si bé hi ha indicis del futur Roth, encara és força irregular, els personatges encara són poc creibles i se li veu massa la influència (presència) de Saul Bellow. De tota manera és interessant, per a lectors de Roth.