Echenoz te mĂ©s prestigi del que es mereix. Es llegeix fàcilment, fa llibres curts que no agobien i que quasi es consideren de culte. Per això te èxit. Jo tambĂ© m’ho llegeixo tot, i aquest Ă©s com els altres: una bona idea, una manera d’escriure que funciona, etc.
Un recull de contes de Cortázar. El de Glenda ja l’havia llegit, i alguns dels altres. Cortázar Ă©s grandiĂłs.
Molt bona, sorprenent.
Solament se m’ocĂłrre dir que està tremendament ben escrita. Updike aconsegueix que llegeixis el que sigui (en aquest cas una història bastant previsible de com un adolescent fill de musulmà i irlandesa acaba de terrorista suïcida) sense ni respirar. Quan l’acabes, però, penses: i què?
Relats curts, precisos, esplèndids, com els de AquĂ nos vemos, per exemple. És un home tan lĂşcid que… etc.
Cal llegir també (sobre tot) Puerca tierra.
No havia llegit res d’Isherwood, encara. L’he trobat molt bo, amb ressonàncies de Malcolm Lowry i una punta de Thomas Mann. Ara vull legir la resta: AdiĂłs a Berlin, etc.
Sembla ser que Ă©s la primera novel.la llarga de Roth. Llarga ho Ă©s, realment, i si bĂ© hi ha indicis del futur Roth, encara Ă©s força irregular, els personatges encara sĂłn poc creibles i se li veu massa la influència (presència) de Saul Bellow. De tota manera Ă©s interessant, per a lectors de Roth.
