El primer llibre de Banville que va ser editat aqui (crec). Encara que no arriba a la plenitud de Eclipse, El intocable, Imposturas, etc, és d’un nivell molt notable, mancat solament de l’aparença de fragilitat i transparència de les seves obres posteriors.
Magnífic. Bukowski, poc abans de morir, selecciona els fragments que reconeix com autobiogràfics (inclosa la seva poesia, no tan bona), i els ordena pel moment en que transcórren, i no pas per quan van ser escrits. És com una summa del Bukowski, que mostra la seva genialitat absoluta.
Benjamin Black és una segona marca de John Banville (el de El Intocable, El eclipse, Imposturas o el mar. Es nota que Banville sap escriure, però la història tipus sèrie negra, amb autòpsies, assassinats, etc. no acaba de funcionar. Totalment prescindible. Afegeixo que el mar ja em va semblar un pas enrera. Aquesta és clarament per guanyar calers (el mar també), i suposo que es deuria divertir escrivint-la. Llegir-la ja és una altra cosa.
De moment acabo amb en Fante. Aquest és realment bo, potser el més rodó, escrit de vell, cec, dictat a la seva dona, però amb la mateixa energia dels llibres que escrivia els anys 30. Crec que em manca per llegir Camino de Los Ángeles, però de moment no el buscaré, encara no, està bé que en quedi una mica per un atac de ganes de Fante.
