Em sap greu, perquè ella sembla ser que te coses molt bones, dels seus anys joves. Aquestes històries dels seus avantpassats estan bé, especialment al començament, però va perdent força i al final… l’he deixat. (ell mai no ho faria)
Literatura de frontera, de viatges entre Hungria, Rumania, Polònia o Eslovènia. Per a fanàtics de la literatura centroeuropea. Bo.
Un llibre extraordinari. 51 narracions molt curtes sobre Venècia que et deixen amb ganes de començar a llegir altres coses seves.
He llegit tot el de Ford, inclosa la seva selecció de contes nordamericans (molt bona). Aquest tanca el cicle del Frank Bascombe, el del Cronista d’esports o el Dia de la independència. N’ha tret un cada deu anys, o sigui que no els tinc molt presents. El llibre és interessant, t’acaba enganxant, però tinc la sensació que no està al nivell dels altres dos, i sobre tot, sobre tot, dels bonÃssims Incendis, Rock Springs, Un trozo de mi corazón, etc.
Havia llegit els contes africans, i les seves memòries, i alguna altra cosa, però no aquest Quadern daurat, el més conegut dels seus llibres, suposo. És molt bo, amb una estructura moderna, que em va recordar Cortázar (de la mateixa època que Rayuela, més o menys). Molt bo.
