Sobre Vida y Destino, varis autors
SĂłn 3 textos de Vasili Grossman, Tzvetan Todorov i Efim Etkind.
En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano
És un d’aquests llibres que et trobes a la pila de la Central, destinat a ser llegit i oblidat. No deixa cap mena de senyal. Zero.
Vida i DestĂ, de Vassily Grossman
És un llibre tan extraordinari que no sĂ© què dir. Quan vaig llegir Les benignes vaig escriure que era bonĂssim, etc., però ara això Ă©s tota una altra cosa. És literatura russa de la bona, Ă©s Tolstoi atravessant la segona guerra mundial, el nazisme i l’estalinisme. Brutal.
Dietario voluble, d’Enrique Vila-Matas
Crec que Vila-Matas, a base d’insistència i molts anys, ha aconseguit crear-se el mĂłn que primer nomĂ©s al.lucinava (però que havia dissenyat acuradament). NomĂ©s fent la nòria de viatges, trobades, escriptors, agents literaris i demĂ©s, pot omplir un llibre com aquest amb un contingut que, sorprenentment per a mi, Ă©s molt interessant. La ficciĂł de Vila-Matas em cansa, m’aburreix una mica, però en canvi com a columnista (calumniista que diria GCI) Ă©s bo. Em vaig llegir el llibre amb fruïciĂł, cosa que feia temps que V-M no em provocava. Bo.
Personajes secundarios, de Joyce Johnson
l’interès li ve de permetre’ns conèixer una mica millor el mĂłn dels escriptors com Burroughs, Jack Kerouak, Allen Ginsberg, etc. Res mĂ©s.
Ada o l’Ardor, de Vladimir Nabòkov
Genial Nabokov. Segurament aquesta Ă©s la seva millor novel.la (si solament en podeu llegir una, aquesta l’Ă©s).
