Escrit abans de morir als 59 anys (1964), després d’haver escrit Vida i destí.
De la mateixa manera que a Vida i destí hi havia un capítol absolutament genial, brutal, el de la mort a la càmara de gas de la dona que agafa de la ma a un nen perdut a la cua de les dutxes, en aquest sobresurt el capítol 14, igualment tremendo, igualment senzill de recursos verbals, pocs adjectius però d’una eficàcia rarament vista, en el que es veu morir de gana, literalment, un poble pagès sencer. Literatura russa de la bona.