Jordi Romero: Els llibres que he llegit » Interès puntual

La furias, de Janet Hobhouse

Jordi Romero — Mon, 29 Aug 2011 21:15:37 +0000

Més sentiment, dolor, fúria etc. que no pas literatura. En tot cas val la pena llegir-lo. Hi ha un capitolet dedicat a la relació que va mantenir amb en Philip Roth.

Un momento de descanso, d’Antonio Orejudo

Jordi Romero — Thu, 12 May 2011 15:47:18 +0000

Mmmm!

El dia de mañana, d’Ignacio Martínez de Pisón

Jordi Romero — Thu, 12 May 2011 15:45:51 +0000

Una novel.la que m’ha recordat “El dia del Watusi” del Juan Casabella, però sense el punt de frikisme d’aquell llibre, que el va fer quasi genial. En aquest el que li fa mal és la necessitat d’escriure en primera persona (moltes primeres persones) que li donen al llibre un to una mica massa d’anar per casa. És interessant, però, i me l’he llegit d’una tirada.

Sunset Park, de Paul Auster

Jordi Romero — Tue, 08 Feb 2011 23:34:33 +0000

La tonteria anual de l’Auster. Històries insuficients, estirades i enganxades per a fer-ne un llibre com sigui. Amb punts d’interès que fan que una vegada i una altra torni a caure i a llegir-les. Fluixeta i tonta. No val els 18.50€.

Nocturns, de Kazuo Ishiguro

Jordi Romero — Fri, 03 Sep 2010 14:19:32 +0000

Psè. Està sobrevalorat, l’Ishiguro.

Once maneras de sentirse solo, de Richard Yates

Jordi Romero — Wed, 25 Aug 2010 15:43:37 +0000

Suposo que aprofitant la tirada de Revolutionary Road, han tret aquest llibre de contes de joventut, fluixets però que mereixen ser llegits. És veritat, com sembla que va dir la Dorothy Parkes, que la qualitat de l’escriptura és molt alta. Això ja és molt, avui dia. Poca cosa més.

Han vingut uns amics, d’Antoni Marí

Jordi Romero — Sat, 17 Jul 2010 17:40:59 +0000

Dolent dolent. S’ha de ser molt bo perquè la poesia (sigui el que sigui això) no faci riure (o pena). Aquesta no dona la talla: és una mena de paròdia de Martí Pol/ Margarit/ i de quatre coses més. Recomanable solament per a amics del poeta (sigui el que sigui això).

La noche de los tiempos, d’Antonio Muñoz Molina

Jordi Romero — Sun, 13 Dec 2009 11:00:13 +0000

L’estic acabant, la qual cosa vol dir que solament porto 800 pàgines. No em queixo de la durada, m’agraden els llibres llargs, però aquesta vegada l’AMM ha omplert 1000 pàgines amb molt poca substància, poquíssima. A més, la seva coneguda tesi que tots eren igual de dolents durant la guerra i la república (una tesi que sembla concordar amb els temps tan políticament ambigus que corren ara), per exemple. En ocasions s’adona que s’ha passat una mica i fa diferències… La història d’amor és una autèntica xorrada, podria llegir-la en qualsevol novel.la d’estació de tren. I la manera d’escriure: semble que vulgui emular el Javier Marias, amb les subordinades infinites, amb les formes gramaticals una mica al límit…però no ho aconsegueix, en absolut. En fi, el salva la detallada precisió de les descripcions de les actituds, dels llocs, els gestos i les expressions, aquí és on AMM se salva, amb nota. Però és clar que no aconsegueix ésser Marias, ni Proust, per suposat. Ho vaig dir quan vaig llegir el bodrio de El viento de la luna. Suposo que el AMM de El jinete polaco o fins i tot de Sefarad no tornarà. Fins i tot el de les novel.letes magnífiques del començament: Beltenebros, Beatus Ille, El invierno en Lisboa, etc. Llàstima.

Kokoro, de Natsume Soseki

Jordi Romero — Wed, 22 Jul 2009 17:50:00 +0000

Se suposa que Soseki és un autor de capçalera del Mukarami, la qual cosa ja m’hauria d’haver posat en guàrdia. He arribat una mica a la conclusió (provisional) que Mukarami (com cert cinema modern japonès o coreà) és fast food cultural, lectures aparentment cultes però en realitat de molt baix nivell. Ho sento. Soseki, un autor de culte (o això pretenen els editors) no vendria llibres ni en una estació de tren, si fos europeu. En tot cas Soseki te el valor d’haver iniciat una via de modernitat al Japó. No està malament això.

L’encantadora de Florència, de Salman Rushdie

Jordi Romero — Thu, 05 Mar 2009 22:45:12 +0000

Qui t’ha vist i qui et veu, Salman Rushdie. Quina tonteria de novel.la màgico-històrica, que sembla destinada a ser llegida en format de best-seller, de peu dret al metro. Però no, perquè els autèntics best sellers, al menys, estan més ben estructurats i es deixen llegir millor. Tonta tonta la novel.la.