Comprat a l’aeroport, mentre havia d’esperar l’avió amb retard d’un amic. AMM té llibres bons, i per això aquest m’ha deixat sorprès: estic a la pàgina 55 i fins ara no he vist res que em faci pensar que no és una tremenda xorrada. MagnÃfica i molt realista descripció de la seva infantesa a Úbeda, però no passa d’això, no s’eleva cap a cotes més altes, no surt disparat cap cohet, no arriba a la Lluna, ni de conya.
Un altre llibre que deuria començar en un moment inadequat. Veig que se’m va quedar a la pàgina 37. Magris m’interessa, especialment quan no es posa massa metafÃsic. Ja me’l tornaré a agafar.
Nabokov, recentment descobert (tot i que havia llegit un parell de les seves grans novel.les fa molts anys), és tremendo, i vaig llegint-me tot el que va escriure, fins i tot repetin el que havia llegit fa anys. Aquest se’m va quedar a la tauleta, tontament, a la pàgina 27. És qüestió de dies que l’agafi me’l ventili: és tant curt, a més…
No sé per quina raó vaig deixar-la a la pàgina 311. És realment bona (o interessant), i en qualsevol moment la continuaré llegint.
Precisament Vikram Seth fa sortir, a Un buen partido un personatge que està llegint Els Buddenbrook, i li fa dir que és la novel.la més avorrida que existeix. No sé si tant, però realment és dura de pelar. Crec que esperaré una mica per a llegir-la…
Ja he parlat de Seth. BonÃssima la seva Una música constant. Acceptable Dos vidas, i molt bo aquest que ara començo. M’impressionen les seves 1.350 pàgines en edició butxaca, però tot just comences quedes enganxat. de tota manera he fet una pausa a la pàgina 74, simplement perquè tinc altres llibres demanant pas insistentment.
Tot just començat, té bona pinta, però ha d’esperar-se una mica.
