Jordi Romero: Els llibres que he llegit » Llibres

Leche derramada, de Chico Buarque

Jordi Romero — Tue, 15 Feb 2011 21:31:31 +0000

L’estic llegint, encara

Sunset Park, de Paul Auster

Jordi Romero — Tue, 08 Feb 2011 23:34:33 +0000

La tonteria anual de l’Auster. Històries insuficients, estirades i enganxades per a fer-ne un llibre com sigui. Amb punts d’interès que fan que una vegada i una altra torni a caure i a llegir-les. Fluixeta i tonta. No val els 18.50€.

Els infinits, de John Banville

Jordi Romero — Tue, 08 Feb 2011 23:31:43 +0000

No sé què dir. D’una banda sembla recuperar el Banville dels millors temps (sense exagerar), però d’altra em molesta aquesta patinada cap al pensament màgic, ni que sigui amb ironia i conya irlandeses. És bo, en tot cas, i recomenable (però, si us plau, llegiu El eclipse, Imposturas o El intocable, allò sí que és bo de veritat…)

La liebre de la Patagonia, de Claude Lanzmann

Jordi Romero — Tue, 08 Feb 2011 23:19:35 +0000

Un llibre impressionant, d’un home amb una vida excepcional, al mig de tots els merders, i a més ben escrit. L’he llegit d’una tacada.

Los sinsabores del verdadero policía, de Robero Bolaño

Jordi Romero — Tue, 08 Feb 2011 23:16:54 +0000

Ha estat una sorpresa que, més de set anys després de morir, es publiqui una nova novel.la seva, una novel.la que sembla bastant sencera, i cent per cent Bolaño. No puc imaginar què és el que hagués arribat a escriure si hagués viscut fins als 80 o noranta anys. La pèrdua ha estat tremenda, horrorosa. El llibre és força bo, recomanat sens dubte.

Todo arrasado, todo quemado, de Wells Tower

Jordi Romero — Sat, 17 Jul 2010 17:52:37 +0000

Narracions bones, però no tant com per comparar-lo a Cheever o Carver, com fa l’editor. El conte final és la hòstia, i els altres oscil.len entre bons i molt bons. Val la pena llegir-lo, i esperar el següent llibre.

Me’n recordo, de Joe Brainard

Jordi Romero — Sat, 17 Jul 2010 17:49:14 +0000

És el mateix esquema del Je me souviens del Perec, però sembla ser que escrit abans. Crear la formula és el gran tanto. Realment en acabar, he tingut la sensació d’haver llegit unes memòries completes. No entenc com no s’havia publicat abans: En què pensen aquesta gent?

Han vingut uns amics, d’Antoni Marí

Jordi Romero — Sat, 17 Jul 2010 17:40:59 +0000

Dolent dolent. S’ha de ser molt bo perquè la poesia (sigui el que sigui això) no faci riure (o pena). Aquesta no dona la talla: és una mena de paròdia de Martí Pol/ Margarit/ i de quatre coses més. Recomanable solament per a amics del poeta (sigui el que sigui això).

L’última nit a Twisted River, de John Irving

Jordi Romero — Tue, 15 Jun 2010 18:25:11 +0000

A tothom li agrada l’Irving, i a mi també. No ha de ser pecat tenir tant d’èxit, quan es té tanta capacitat de crear històries, personatges, situacions, i d’embolicar-les, donar-los la volta, i sempre creant mons complets, nous, inventats, plens d’imatges noves, sense material reciclat. Dit això, també cal dir que aquest no passarà a la història com el millor llibre seu, però deu n’hi do. En algun moment he sentit algun reflex sonor llunyà de Allibereu els óssos (o com es digui), la millor de l’Irving sens dubte. En qualsevol cas, quan he començat no he parat fins acabar-lo (amb un parell de lectors fent cua per llegir-lo).

Homer i Langley, de E.L. Doctorow

Jordi Romero — Sun, 18 Apr 2010 17:30:52 +0000

Doctorow és un escriptor extraordinari. Ragtime, Billy Bathgate, The Waterworks, Ciutat de Déu, Vides de poetes. Absolutament imprescindibles. Aquesta novel.la no és la seva obra mestra, però està bé. Però, sobre tot, llegiu les altres, sens falta, urgentment.