Jordi Romero: Els llibres que he llegit » Molt bons

L’original de Laura, de Vladimir Nabokov

Jordi Romero — Tue, 15 Jun 2010 18:01:32 +0000

Si ja heu llegit tot Nabokov (obligatori), ara podreu llegir (i veure) aquest embrió de llibre que no va acabar d’escriure. Una col.lecció de fitxes escrites a ma sobre petites fitxes de cartolina, organitzades per futurs capítols, amb fragments perfectament redactats, i altres anotacions menys estructurades. La història s’entén, i disfruta (hom gaudeix, de fet) plenament. És molt més que un resum de futurs capítols, és substància pura, una meravella. Ens podem imaginar el llibre acabat: quina meravella, quina llàstima.
La traducció, patètica. Un exemple: Al llibre es parla de “roman a clef”, així, en francès a l’original anglès, i la traductora va i ho tradueix al català (s’ha de ser tont@). En canvi, no en tradueix d’altres com “en passant”, etc. Quina coherència. Busqueu-les vosaltres mateixos, en hi ha una pila, de xorrades.

El tiempo envejece deprisa, d’Antonio Tabucchi

Jordi Romero — Mon, 14 Jun 2010 21:46:59 +0000

Són realment molt bones les narracions d’aquest llibre. Tabucchi es manté molt per damunt de la majoria d’escriptors italians, massa donats a la boira triestina els uns o al pensament màgic els altres. Tabucchi és molt bo.

Principiants, de Raymond Carver

Jordi Romero — Wed, 12 May 2010 19:25:49 +0000

Hi ha llibres, literatura, que simplement pots llegir (lletres, paraules, conceptes…), uns altres que pots escoltar (i amb sort sentir), però hi ha literatura que mentre llegeixes pots veure, i també sentir, i escoltar. Aquesta no és una característica que determini la qualitat, l’excel·lència d’un llibre: pot tenir això i en canvi no valer un pito. Però Carver ho te tot: et remou les tripes fins al fons, i et deixa sempre amb feina per a fer tu. Se’n refia de la intel.ligència de qui ho ha de llegir, t’exigeix que participis en els seus abismes, que remenis en racons de la teva pròpia història, i deixa que tu mateix vagis trobant els fils. Suposo que també pots llegir Carver com simple realisme americà, però aleshores et perds la meitat de la pel.li. Principiants és més que una reedició de “De què parlem quan parlem de l’amor”. Aquesta vegada no m’he sentit estafat per l’editorial de torn. És tot un altre llibre, i les mateixes narracions et semblen noves, i molt més bones. En fi, Carver és molt bo. Llegiu també Catedral, o Si em necessites, truca’m.

Llamadas telefónicas, de Roberto Bolaño

Jordi Romero — Tue, 20 Apr 2010 21:02:32 +0000

Que bo, que bo que és el Bolaño. Un llibret de butxaca (7.00 €) amb unes narracions curtes molt bones, la majoria. Alguna, extraordinària. Un llibre que no havia llegit al seu dia (quina sort).

Homer i Langley, de E.L. Doctorow

Jordi Romero — Sun, 18 Apr 2010 17:30:52 +0000

Doctorow és un escriptor extraordinari. Ragtime, Billy Bathgate, The Waterworks, Ciutat de Déu, Vides de poetes. Absolutament imprescindibles. Aquesta novel.la no és la seva obra mestra, però està bé. Però, sobre tot, llegiu les altres, sens falta, urgentment.

Res a témer, de Julian Barnes

Jordi Romero — Mon, 05 Apr 2010 19:18:35 +0000

Escric aquesta nota (crítica aforística, he llegit que es definia aquest blog meu en un altre blog (famós i premiat) de llibres). De fet, em limito a dir de cada llibre: a) que l’he llegit (i així me’n recordo al cap dels anys, ja començo a oblidar-me de moltes coses) i b) Si l’he trobat bo, una merda, o qualsevol dels estat intermedis. Aquesta segona indicació serveix, al menys, per a mitja dotzena de coneguts meus que se’n refien (més o menys) del meu criteri. Final de la nota.
El llibre: boníssim. Llegeixo Barnes des de l’inici, amb el lloro de Flaubert. Era quan ell, el McEwan, el Swift o l’Amis començaven a publicar aquí. Boníssimes novel.les angleses. L’Amis no tant, tot sigui dit (el temps ho ha demostrat). Barnes ara escriu sobre la por a morir, i barreja la seva biografia (una part: pares i germà) amb l’actitud davant la mort de la seva família literària (Montaigne, Flaubert, Daudet, tothom). La crítica que surt a les solapes parlen de “el llibre més divertit de Barnes, etc”". Cal ser imbècil per dir això. És un llibre duríssim, i la ironia del Barnes potser encara el fa més dur de pair. Repeteixo: boníssim. Curiosament, haver-lo llegit després de Dublinesca m’ha fet relacionar tots dos llibres. Res a veure, encara que el tractament de referències erudites i algunes coincidències biogràfiques m’ho van suggerir. Res.

62, Modelo para armar, de Julio Cortazar

Jordi Romero — Sat, 06 Mar 2010 10:20:11 +0000

Jo no sóc dels que vaig rellegint tota l’estona. Però Cortazar sí. Un cop cada 10 anys aprox faig la ronda. Vaig veure el 62 i el vaig comprar (és el que em passa: quan vull rellegir trobo (si el trobo) el llibre mig podrit, la tinta grisa, el paper groc, il.legible, i jo plorant d’al.lèrgia. No sé per què els conservo. Algú en vol?)
Però Cortazar és molt bo, i el 62 és molt bo (no el millor de tot Cortazar, però). Només puc afegir, en tot cas, que a l’any 2010 el llibre ja no es veu tan “desarmado”. Ell mateix ha contribuït moltíssim a deconstruir la narració. Ara tothom voldria escriure com ell. La majoria ho intenten.

Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson

Jordi Romero — Tue, 22 Dec 2009 23:02:59 +0000

Bo, molt bo. Una barreja entre Faulkner i Dylan Thomas, per a simplificar.

Minuto de silencio, de Sigfried Lenz

Jordi Romero — Sun, 18 Oct 2009 13:49:41 +0000

Insisteixo: llegiu Lección de aleman, i també Campo de maniobras o la prueba acústica. Aquest, escrit amb més de 80 anys, és prou bo.

Objetos perdidos, de Sigfried Lenz

Jordi Romero — Sun, 06 Sep 2009 21:02:06 +0000

Sigfried Lenz és un escriptor boníssim. El vaig descobrir, fa molts anys, amb Campo de maniobras, i després amb Lección de alemán i La prueba acústica. Ara, aquest llibre, escrit amb més de 70 anys, és una petita meravella. De tota manera, cal llegir els 3 que he dit, i també (no tan imprescindibles) Duelo con la sombra i El legado de Arne. Crec que hi ha una nota d’aquests darrers dos.