Jordi Romero: Els llibres que he llegit

Quan creus que els has acabat tots, aparaeix un altre llibre de Philip Roth. Comença ralativament fluix, però va agafant força i al final Ă©s autèntic Roth. Tremendo.

DesprĂ©s de llegir El cor Ă©s un caçador solitari, i IluminaciĂłn i fulgor nocturno, volia llegir Reflejos en un ojo dorado. Solament el vaig trobar en un llibre que recull tots els seus relats i les tres novel.les curtes: Reflejos… i tambĂ© La balada del cafĂ© triste i Frankie i la boda. Amb introducciĂł de Rodrigo Fresán (Fresán Ă©s millor fent pròlegs que novel.les: dolentes i pedants).

Reflejos Ă©s molt bona, i les altres dues novel.les ho sĂłn una mica menys. En tot cas, però, res a veure amb la sensaciĂł que tens quan llegeixes per primer cop El amor Ă©s un caçádor solitari. Les narracions curtes ocupen mĂ©s de mig llibre, i en general sĂłn perfectament prescindibles.

No havia llegit res d’aquest escriptor. Sempre havia malfiat de l’èpica nordamericana que mostraven els seus tĂ­tols (o al menys a mi m’ho semblava). En aquest cas, a mĂ©s, s’hi afegia un to apocalĂ­ptic extrem. Mai no he suportat les profecies apocalĂ­ptiques, ni de cap mena. Quan vaig haver acabat la pila de llibres disponibles, no vaig tenir mĂ©s remei que atacar-lo. A mĂ©s, no volia deixar de conèixer un escriptor americà amb Pulitzer 2007 inclòs. Finalment m’he trobat un llibre dur de llegir (suposo que la longitud del llibre Ă©s una decisiĂł conscient, per a fer mĂ©s insuportable la travessia de l’infern que fan el pare i el fill). No farĂ© una nota de solapa, però cal dir que la qualitat de la prosa de Cormac McCarthy Ă©s mĂ©s que bona, excepcional. Les seves descripcions (gens teatrals, ni tampoc televisives o cinematogràfiques: Ă©s literatura pura) del mĂłn devastat, de la gent devastada per dins i per fora, tĂ©nen una capacitat d’encongir-te l’estĂłmac força important.

Això no treu que m’hagi saltat un munt de pàgines, quan he cregut que ja estava prou convençut de com serà el mĂłn desprĂ©s d’una catàstrofe nuclear, i de com serem nosaltres. M’ha recordat una mica algun dels darrers del Saramago, que tambĂ© he llegit una mica incomodat pel seu to apocalĂ­ptic.

En tot cas Ă©s molt recomenable, ni que solament sigui pels diàlegs entre pare i fill, tremendos.

L’obra de Bukowski Ă©s tan autobiogràfica, que sembla redundant escriure’n una biografia, però quan t’hi poses t’atrapa de mala manera. La primera part mostra excessivament que l’ha fet en base a les pròpies narracions del Bukowski, però desprĂ©s comença a haver-hi material nou, i el llibre es fa mĂ©s interessant. Amb això dono per acabat el cicle Bukowski. Molt bo.

És l’autobiografia seva, dictada quan ja estava a les Ăşltimes. Interessant però no imprescindible.

No sĂ© si havia estat publicada abans aquĂ­, però em sona el tĂ­tol de "El lamento de Portnoy". És de l’any 69, la qual cosa ja li escau. És un llibre bo, força, però no arriba ni de lluny al punt que Roth assolirà amb Zuckerman encadenado y la Contravida, dels anys 85 i 86, segurament el millor que ha fet, tot i que tambĂ© sĂłn magnĂ­fics Me casĂ© con un comunista (1986) o El teatro de Sabbath (1995). MĂ©s discutibles els llibres dels darrers anys (La mancha humana i demĂ©s), tot i que Elegia (2006) torna a ser una meravella. En qualsevol cas, Roth Ă©s imprescindible.

El primer llibre de Banville que va ser editat aqui (crec). Encara que no arriba a la plenitud de Eclipse, El intocable, Imposturas, etc, Ă©s d’un nivell molt notable, mancat solament de l’aparença de fragilitat i transparència de les seves obres posteriors.

Havia llegit Preguntale al polvo, una de les seves primeres, i ara estic llegint la resta. Aquest llibre Ă©s un recull de dues narracions curtes no publicades. És molt a l’estil Bukowski, que Ă©s qui el va donar a conèixer, pòstumament. Bona.

Echenoz te mĂ©s prestigi del que es mereix. Es llegeix fàcilment, fa llibres curts que no agobien i que quasi es consideren de culte. Per això te èxit. Jo tambĂ© m’ho llegeixo tot, i aquest Ă©s com els altres: una bona idea, una manera d’escriure que funciona, etc.

Molt bona, sorprenent.