Mis lios con el cine, de John Irving
Després d’haver llegit tot l’Irving, m’agrada llegir aquestes coses. AquÃ, bàsicament, explica tot el procés fins a rodar Principes de Maine. Per a lectors seus únicament.
Arthur i George, de Julian Barnes
Una bona història, real, ben explicada. No és el Julian Barnes de la sorpresa del Lloro de Flaubert, però està bé. Demanar imaginació sembla excessiu. També sembla perseguir una pel.li. Veurem si tinc raó.
El quinto en discordia, de Robertson Davies
És interessant, està ple d’idees, però també de forats. No crec que arribi a ser una gran novel.la, malgrat el que diu Roberto Fresan a la tapa del darrere.
La invasión, de Ricardo Piglia
Piglia és molt bo, encara que aquest llibre, el seu primer, no arriba a tant. En qualsevol cas molt recomenable.
De hombres con mujeres, de Richard Ford
Creia que ho havia llegit tot de Ford, però vaig veure aquest llibre a la botiga. Tres històries curtes, dues situades a Paris, i una absolutament americana. Fa temps que no publica res, Richard Ford.
Si menges una llimona sense fer ganyotes, de sergi PÃ mies
Una molt agradable sorpresa, que es va fent gran a mesura que avances en aquestes narracions molt breus. Les darreres són extraordinàries, i suposo que aquest increment de la qualitat és el que li va fer dir al Vila-Matas que quan l’acabaves volies tornar a començar-lo.
Dos vidas, de Vikram Seth
De Seth cal llegir Un buen partido i Una música constant, del qual hi ha editada una mena de banda sonora en 2 CD, amb tota la música de la qual parla el llibre. Ara, aquest nou llibre, narrant la vida d’un oncle-avi i la seva dona alemanya, es basa en centenars de cartes reals, trobades per ell. Li sobren unes quantes pàgines, no té la màgia dels altres dos que he esmentat, però quan comences no pots parar.
Vinieron como golondrinas, de William Maxwell
Un escriptor poc conegut, editor de Updike, Salinger o Cheever. Hi ha moments que creus llegir Tolstoi, suposo que és la influència més clara que va tenir. És del tipus de llibre que quan l’acabes t’adones que és molt bo (bastant bo).
El mar, de John Banville
No estic d’acord amb l’èxit d’aquest llibre. Banville és un escriptor genial, només cal llegir L’eclipse, o Impostures, però amb aquest sembla que hagi necessitat peles per a canviar-se de casa, o de dentadura, com Amis. És un llibre de gènere, que et recorda una dotzena llarga d’altres llibres millors. A més, la traducció catalana no ajuda, li trenca la fluidesa de lectura que suposadament deu tenir l’original.
Autobiografias ajenas, d’Antonio Tabucchi
Algunes coses de Tabucchi són magnÃfiques, mentre que d’altres es queden a mitges. Aquest és un llibre per a conneixedors. Jo m’ho he passat molt bé llegint-lo.
