Segurament és el millor llibre que he llegit els darrers mesos, i sens dubte el més impressionant. El pare de Littell és un famós escriptor de best sellers, i ell sembla haver heredat la facilitat per escriure llibres groixuts (i probablement els mitjans per a recollir informació aparentment infinita sobre qualsevol tema). No tinc ganes de parlar-ne, però crec que és un llibre dels que se seguiran llegint sempre. Algú va escriure que ara, a partir d’aquest llibre, serà molt més difÃcil escriure qualsevol cosa sobre l’Alemània nazi (i sobre la maldat, més genèricament).
MagnÃfica. De Berger ja havia llegit Aquà nos vemos, una obra bonÃssima. Puerca tierra és genial.
The counterlife, en l’original, o Vidas de Zuckerman, en una edició anterior, la realitat és que aquesta col.lecció de 5 històries brutalment encadenades formen una sola novel.la aclaparadora. És molt més que la segona part de Zuckerman encadenado. És com anar atravessant un mirall una vegada i una altra, mirant d’una banda i de les dues de cop. És una llàstima que l’erràtica polÃtica editorial d’aquest paÃs ens hagi fet llegir autors tan essencials en el desordre més absolut.
Una meravella que Sterne va escriure setmanes abans de morir. Sembla impossible escriure d’aquesta manera al segle XVIII, però si heu llegit el Tristam Shandy (i si no ho heu fet ja podeu abandonar la pàgina) no hi ha sorpresa.
No em distregueu, l’estic llegint.
12/11/2005. ja l’he acabat. Es tracta de 4 novel.les, les primeres del personatge de Nathan Zuckerman, que després anirem trobant fins les darreres novel.les de Roth. Vaig començar, arbitràriament, per "La lección de anatomia", que segurament és la millor de les quatre. També és bo "La orgÃa de Praga", sobre una estada de N.Z. a Praga als anys 70. El primer llibre "La visita al maestro", és sorprenent, amb un tipus de narració encara molt poc madura (tot i que Roth ja tenia 45 anys). Roth és un escriptor que ha evolucionat a la vista dels lectors, durants els anys 80 i 90, a una edat a la qual molts escriptors ja no tenen res a dir (no dic noms). A les llibreries he fullejat el nou llibre: "Complot contra els Estats Units", i m’ha fet mala pinta; no m’agradaria que assenyalés la devallada, quan Roth ha aguantat molt bé fins els 70 anys. De tota manera, tant "La mancha humana" com "Animal moribundo", estan lluny d’obres tan genials com "El teatro de Sabbath", "Patrimonio" o "Me casé con comunista".
