La isla, de Giani Stuparich
Fluix. A la Central el tenien destacat, recomanat, etc, però quan el llegeixes es queda en gairebé no res, malgrat la meva afició triestina, i les bones intencions de l’esmentat Stuparich.
Novel.la familiar, de John Lanchester
John Lanchester és el de El Port de les aromes, però sobre tot és el de El refinament del gust, excepcional. Ara, això és una mena d’història del seu pare i, sobre tot, de la seva mare, una ex monja irlandesa, etc. Penso que és millor quedar-se amb "el refinament" i oblidar la resta, perfectament prescindible. Llegint això em costa fins i tot creure que ho ha escrit el mateix paio d’aquell llibre excepcional.
A la platja de Chesil, de Ian McEwan
Alguna vegada vaig dir que els escriptors anglesos de la generació del voltant de 1948 se’ls havien acabat les idees. El mateix McEwan, genial amb El Inocente, etc., o Kureishi, Barnes, Amis… estan bastant lluny del que van ser.
Casa de trobades, de Martin Amis
Llegint aquest llibre el primer que penses és: No l’hauria d’haver escrit un rus, aquest llibre? Koba el temible estava molt bé (tampoc no hi havia un rus per escriure’l?), però aquest és confús i embolicat, com els anteriors a Koba. Regular.
Salir a robar caballos, de Per Petterson
Una novel.la molt nòrdica, molt noruega, però sense prou qualitat com per passar al prestatge de les bones. De tota manera es pot llegir, i fins i tot trobar-hi algun fragment de qualitat.
Exploradores del abismo, d’Enrique Vila-Matas
Estranya sensació, amb aquest llibre. L’interès apareix de sobte amb "Porque ella no lo pidió". Suposo que EVM és capaç de remuntar el forat (abisme?) en que sembla estar. Un vot de comfiança.
Terrorista, de John Updike
Solament se m’ocórre dir que està tremendament ben escrita. Updike aconsegueix que llegeixis el que sigui (en aquest cas una història bastant previsible de com un adolescent fill de musulmà i irlandesa acaba de terrorista suïcida) sense ni respirar. Quan l’acabes, però, penses: i què?
El gran sueño del paraÃso, de Sam Shepard
Crec que ho he llegit tot (el que s’ha traduït). Aquest recull de contes és més aviat fluix, però es pot llegir.
El perfeccionista en la cocina, de Julian Barnes
En Julian Barnes em cau molt bé, i per això aquest llibre sobre receptes, estris de cuina i anècdotes de sopars amb amics, es pot suportar. No cal dir que està ben escrit: només faltaria!
Complot contra els estats Units, de Philip Roth
Philip Roth no passarà a la història per aquest llibre, una fàbula sobre un Charles Lindberg que arriba a president dels estats units. Es fa un liu (Roth) entre la fàbula polÃtica i la biografia de la seva famÃlia. No cal llegir-lo.
