EVM no hagués passat a la (petita) història si solament hagués escrit aquesta novel.la. Recomanable solament pels incondicionals seus, i també per l’epÃlog de Jordi Llovet, explicant la presentació que va fer del llibre l’any 1977.
Ara és famós, però l’any 91, quan va escriure això, només el llegien quatre gats. Aquesta jo encara no l’havia llegit (juntament amb La asesina ilustrada són les dues que tenia pendents), i la vaig comprar en una benzinera. No és gran cosa. Al menys, però, a EVM no se li pot negar la insistència en construir-se com escriptor, trobar un forat propi i tenir la paciència necessària per esperar el seu moment.
Aquesta és la primera novel.la de Bellow. No és gran cosa, però pels que hem llegit la resta de les seves obres, està bé rastrejar fins a l’inici de tot plegat. La diferència entre aquesta i La vÃctima, la segona novel.la, és immensa. A La vÃctima ja s’apunta el món de Bellow. En aquesta sembla encara bastant perdut tractant de trobar una veu i definir un lloc.
Sembla que a Coetzee el Nobel li va arribar al moment just, abans de la devallada. Tant Elizabeth Costello (que de tota manera és una mica millor) com Home lent, són dos llibres perfectament prescindibles. Llàstima, perquè tot el Coetzee anterior, fins L’edat de ferro és extraordinari. És dificil dir quin és el millor, però disparo a bulto: Esperant els bàrbars. Per a començar a llegir Coetzee, però, recomano L’edat de ferro.
