Jordi Romero: Els llibres que he llegit

Zukermann es fa vell, però es resisteix. Alguns pensavem que Elegia fora l’Ăşltim llibre de Philip Roth, però encara aguanta. Que duri. Mentre, anirem llegint sense ni respirar.

Un conjunt de 32 narracions curtes, totes referides als anys que va estar en un camp de treball a Sibèria. Impressionant i molt ben escrit. És el volum I de 6 que han d’acabar sortint. El recomenaven els llibreters de la Central. Jo tambĂ© el recomano.

L’havia llegit en castellà, fa molts anys. Ara ha sortit en butxaca la traduccciĂł del MallafrĂ©, que tambĂ© havia traduït l’Ulisses fa 20 anys. Les narracions sĂłn bones, algunes bonĂ­ssimes, i l’Ăşltima (Els morts), genial. Asolutament. És dificil trobar algĂş amb aquesta capacitat de fer que el lector vegi tot el que llegeix; les imatges i les idees (i quines!) es van desplegant com un diorama en 3D a mesura que passes la vista pels rengles escrits.

Aquesta deu ser la mĂ©s moderna de les novel.les del Nabokov. Llegint-la, reconeixes innovacions futures d’escriptors (bons) com Barnes o Banville. Nabokov deu ser l’escriptor que mĂ©s ha influït en els que li venien al darrere seu (i encara ara), com al seu dia ho van ser altres russos, com Tolstoi, especialment. Molt bona.

Ahir sortia una crĂ­tica d’aquest llibre al PaĂ­s. Dues-centes narracions que van saltant d’època i de paĂ­s, i que mostren una erudiciĂł difĂ­cil de superar. Encara que pugui recordar Sebald, a mi mĂ©s aviat m’ha fet pensar en John Berger, un altre escriptor inclassificable (que no es deixa classificar, vull dir, que a mĂ©s ha fet cinema a Alemània). Suposo que ara sortirà tot el que ha escrit abans i que aqui no s’ha publicat. Jo no sĂ© què fan els editors a la fira de Frankfurt si no sĂłn capaços d’enterar-se que existeix un escriptor com aquest (que ja tĂ© 75 anys, no Ă©s pas que sigui la novetat de l’any).

Poca cosa a dir. Els contes comencen l’any 1921 i s’acaben l’any 1958. Per tant hi ha de tot, seguint la seva evoluciĂł, canvis de residència i fins i tot d’idioma. El que hi ha en comĂş Ă©s la qualitat, la genialitat d’aquest home, que em fa l’efecte que ha estat la referència de quasi tothom que ha escrit alguna cosa de bo durant els darrers 40 anys…

M’agraden els llibres groixuts, i aquest ho Ă©s molt (aquest tercer volum ja tĂ© mĂ©s de 700 pàgines).

És molt bo, el conjunt, i particularment aquest tercer i Ăşltim. Marias fins i tot m’ha fet sentir enveja de la capacitat del castellà (al menys el seu castellà, semblant al de Juan Benet) de construir i transformar-se i contorsionar-se. He llegit en algun lloc que Ă©s un castellà poc canònic, però a mi em sembla magnĂ­fic. Potser la pega Ă©s que tots els seus personatges parlen amb aquest mateix castellà tan genial, tant li fa que siguin hispanistes anglesos o la dona de fer feines. En tot cas, jo he disfrutat llegint-lo, i no crec que en aquest moment hi hagi ningĂş que escrigui millor que Marias, en aquest paĂ­s (ñ). 

Goodbye Columbus Ă©s una novel.la curta, la primera de Philip Roth. Tot i que se li nota tremendament la influència de Saul Bellow (això no Ă©s cap defecte, en tot cas), Ă©s una gran novel.la. Cal llegir-la.

El llibre està completat amb unes quantes narracions curtes que m’han fet recordar alguns personatges de l’Albert Cohen (Mangeclous, etc).

És un d’aquells llibres que, quan els descobreixes, el saps fonamental, inicial. Molt bo.

MagnĂ­fic. Bukowski, poc abans de morir, selecciona els fragments que reconeix com autobiogràfics (inclosa la seva poesia, no tan bona), i els ordena pel moment en que transcĂłrren, i no pas per quan van ser escrits. És com una summa del Bukowski, que mostra la seva genialitat absoluta.