Em fa vergonya ensenyar un llibre amb aquest tĂtol, però val la pena llegir-lo. Sense arribar al nivell (insuperable) de Secretos a voces, aquest llibre contĂ© unes quantes narracions molt bones, algunes tambĂ© magnĂfiques. RecomenadĂssim.
Molt bo, molt bo. Un escriptor noruec que no coneixia, autor de pocs llibres (i prims), de relats curts, molt bons, alguns tremendos. Molt bo.
Un llibre extraordinari. 51 narracions molt curtes sobre Venècia que et deixen amb ganes de començar a llegir altres coses seves.
Havia llegit els contes africans, i les seves memòries, i alguna altra cosa, però no aquest Quadern daurat, el mĂ©s conegut dels seus llibres, suposo. És molt bo, amb una estructura moderna, que em va recordar Cortázar (de la mateixa època que Rayuela, mĂ©s o menys). Molt bo.
Zukermann es fa vell, però es resisteix. Alguns pensavem que Elegia fora l’Ăşltim llibre de Philip Roth, però encara aguanta. Que duri. Mentre, anirem llegint sense ni respirar.
Un conjunt de 32 narracions curtes, totes referides als anys que va estar en un camp de treball a Sibèria. Impressionant i molt ben escrit. És el volum I de 6 que han d’acabar sortint. El recomenaven els llibreters de la Central. Jo tambĂ© el recomano.
L’havia llegit en castellà, fa molts anys. Ara ha sortit en butxaca la traduccciĂł del MallafrĂ©, que tambĂ© havia traduït l’Ulisses fa 20 anys. Les narracions sĂłn bones, algunes bonĂssimes, i l’Ăşltima (Els morts), genial. Asolutament. És dificil trobar algĂş amb aquesta capacitat de fer que el lector vegi tot el que llegeix; les imatges i les idees (i quines!) es van desplegant com un diorama en 3D a mesura que passes la vista pels rengles escrits.
Aquesta deu ser la mĂ©s moderna de les novel.les del Nabokov. Llegint-la, reconeixes innovacions futures d’escriptors (bons) com Barnes o Banville. Nabokov deu ser l’escriptor que mĂ©s ha influït en els que li venien al darrere seu (i encara ara), com al seu dia ho van ser altres russos, com Tolstoi, especialment. Molt bona.
Ahir sortia una crĂtica d’aquest llibre al PaĂs. Dues-centes narracions que van saltant d’època i de paĂs, i que mostren una erudiciĂł difĂcil de superar. Encara que pugui recordar Sebald, a mi mĂ©s aviat m’ha fet pensar en John Berger, un altre escriptor inclassificable (que no es deixa classificar, vull dir, que a mĂ©s ha fet cinema a Alemània). Suposo que ara sortirà tot el que ha escrit abans i que aqui no s’ha publicat. Jo no sĂ© què fan els editors a la fira de Frankfurt si no sĂłn capaços d’enterar-se que existeix un escriptor com aquest (que ja tĂ© 75 anys, no Ă©s pas que sigui la novetat de l’any).
Poca cosa a dir. Els contes comencen l’any 1921 i s’acaben l’any 1958. Per tant hi ha de tot, seguint la seva evoluciĂł, canvis de residència i fins i tot d’idioma. El que hi ha en comĂş Ă©s la qualitat, la genialitat d’aquest home, que em fa l’efecte que ha estat la referència de quasi tothom que ha escrit alguna cosa de bo durant els darrers 40 anys…
