Tala, de Thomas Bernhard
Absolutament destructiu (especialment cap els demés), genial. L’he llegit d’una tirada. Com sempre, Bernhard et deixa atabalat i confús.
Absolutament destructiu (especialment cap els demés), genial. L’he llegit d’una tirada. Com sempre, Bernhard et deixa atabalat i confús.
Un llibre estrany, d’un escriptor croata escrit el 1930. És sorprenentment bo, i en molts moments et trobes recordant Musil, i de vegades Proust. Recomenat a qui li agradi la literatura centroeuropea (a mi, per exemple).
És un llibre bo, molt bo, però no arriba ni de conya a Fills de la mitjanit.
Després d’haver llegit La última noche vaig trobar aquesta novel.la, bonÃssima. Realment és una prosa molt bona. RecomenadÃssim.
Una agradable sorpresa. No havia llegit els altres llibres seus (en te molt pocs, sembla), i aquest, un recull de narracions curtes escrites (o al menys publicades) als 80 anys, és magnÃfic. Correré a comprar-me Anochecer i tot el que trobi d’ell.
El quart i últim. El final és extraordinari, el millor troç dels 4 llibres. Després, m’he rellegit Conejo en el recuerdo. Molt bo, tot plegat.
El tercer.
Vaig llegint Nabokov, una pila de deures pendents. Aquest llibre és formidable, i espero llegir la resta (més o menys) durant el 2007.
El segon de la sèrie. Ja he dit el què.
Finalment he començat a llegir aquesta sèrie: Corre, Conejo i després El regreso de Conejo. Ho estic fent al revés: abans m’he llegit les memòries d’Updike, les darreres novel.les, etc. És bo Updike, i segurament després de Cheever, és el que millor ha dibuixat aquesta societat suburbana americana. Molt bo.