Conejo es rico, de John Updike
El tercer.
Habla, memoria, de Vladimir Nabokov
Vaig llegint Nabokov, una pila de deures pendents. Aquest llibre és formidable, i espero llegir la resta (més o menys) durant el 2007.
El regreso de Conejo, de John Updike
El segon de la sèrie. Ja he dit el què.
Corre, Conejo, de John Updike
Finalment he començat a llegir aquesta sèrie: Corre, Conejo i després El regreso de Conejo. Ho estic fent al revés: abans m’he llegit les memòries d’Updike, les darreres novel.les, etc. És bo Updike, i segurament després de Cheever, és el que millor ha dibuixat aquesta societat suburbana americana. Molt bo.
Carpe diem, de Saul Bellow
L’estava esperant, m’havien dit que el reeditarien en butxaca, però l’altre dia me’l vaig trobar presentat com una primera edició. Això també és una caracterÃstica dels nostres editors (tots): et fan passar una reedició per una primera edició, o un recull de narracions per una novel.la, o una primera novel.la desconeguda (i en general dolenta) d’autor recentment consagrat per una "nova" novel.la. Sembla que l’edició de llibres sigui una activitat magnànima que els eximeix de crÃtiques, de responsabilitat…
Carpe diem és molt bona, clar, encara que no arriba al nivell brutal de Las aventuras de Augie Marx, publicada 4 anys abans. Sembla com si Carpe diem l’hagués tingut escrita abans, i no l’hagués publicat (o al menys acabat) fins després. En tot cas està molt bé, però parlant de Bellow això no és suficient.
Ah! una observació final. M’ha recordat una mica Manhattan Transfer, de Dos Passos.
Elegia, de Philip Roth
Molt bo. Roth està fent la crònica de la seva decadència fÃsica, llibre a llibre. Està escrit en tercera persona segurament per poder narrar el seu propi enterrament. M’ha tret la mala sensació de La conjura contra america, una tonteria de llibre.
Un hijo del circo, de John Irving
Crec que amb aquest he acabat tot Irving (unes 10.000 pàgines aprox). És addictiu, bàsicament, i contra això no hi ha remei. Segueixo pensant que la millor novel.la, de lluny, és libertad para los osos.
Escúchanos, Señor, Desde El Cielo, Tu Morada, de Malcolm Lowry
Com que Lowry és un escriptor indiscutible, mÃtic, i a mi també m’ho sembla, no hi ha cap problema. Jo havia llegit, com tothom, Bajo el Volcán i Oscuro como la tumba… Aquest és un llibre de fragments, però llegit sencer és un Lowry total, amb les seves tempestes, barcos mercants, borratxeres i tavernes. Molt bo, clar.
Pnin, de Vladimir Nabokov
Fa dies vaig dir que no acabava de trobar-li la gràcia al Nabokov. Ja sé que dir això és molt greu. També és veritat que la seva producció és molt heterogènia: va viure i escriure molts anys, en països i situacions molt diferents. Aquest és un llibre bonÃssim, que m’ha fet canviar el criteri, i m’ha fet venir les ganes de llegir-ne més coses (però no pas rellegir Ada o Lolita). Pnin és un personatge que sembla creat a mitges entre Bukowski i Bellow.
Principes de Maine, de John Irving
Suposo que solament em manca llegir Un hijo del circo. La capacitat d’explicar històries d’aquest home és extraordinària. Si no hagués tingut tant d’èxit estaria més ben considerat, suposo.
