M’agraden els llibres groixuts, i aquest ho és molt (aquest tercer volum ja té més de 700 pàgines).
És molt bo, el conjunt, i particularment aquest tercer i últim. Marias fins i tot m’ha fet sentir enveja de la capacitat del castellà (al menys el seu castellà, semblant al de Juan Benet) de construir i transformar-se i contorsionar-se. He llegit en algun lloc que és un castellà poc canònic, però a mi em sembla magnífic. Potser la pega és que tots els seus personatges parlen amb aquest mateix castellà tan genial, tant li fa que siguin hispanistes anglesos o la dona de fer feines. En tot cas, jo he disfrutat llegint-lo, i no crec que en aquest moment hi hagi ningú que escrigui millor que Marias, en aquest país (ñ).
Una novel.la molt nòrdica, molt noruega, però sense prou qualitat com per passar al prestatge de les bones. De tota manera es pot llegir, i fins i tot trobar-hi algun fragment de qualitat.
Goodbye Columbus és una novel.la curta, la primera de Philip Roth. Tot i que se li nota tremendament la influència de Saul Bellow (això no és cap defecte, en tot cas), és una gran novel.la. Cal llegir-la.
El llibre està completat amb unes quantes narracions curtes que m’han fet recordar alguns personatges de l’Albert Cohen (Mangeclous, etc).
És un d’aquells llibres que, quan els descobreixes, el saps fonamental, inicial. Molt bo.
Estranya sensació, amb aquest llibre. L’interès apareix de sobte amb "Porque ella no lo pidió". Suposo que EVM és capaç de remuntar el forat (abisme?) en que sembla estar. Un vot de comfiança.
El primer llibre de Banville que va ser editat aqui (crec). Encara que no arriba a la plenitud de Eclipse, El intocable, Imposturas, etc, és d’un nivell molt notable, mancat solament de l’aparença de fragilitat i transparència de les seves obres posteriors.
Magnífic. Bukowski, poc abans de morir, selecciona els fragments que reconeix com autobiogràfics (inclosa la seva poesia, no tan bona), i els ordena pel moment en que transcórren, i no pas per quan van ser escrits. És com una summa del Bukowski, que mostra la seva genialitat absoluta.
Benjamin Black és una segona marca de John Banville (el de El Intocable, El eclipse, Imposturas o el mar. Es nota que Banville sap escriure, però la història tipus sèrie negra, amb autòpsies, assassinats, etc. no acaba de funcionar. Totalment prescindible. Afegeixo que el mar ja em va semblar un pas enrera. Aquesta és clarament per guanyar calers (el mar també), i suposo que es deuria divertir escrivint-la. Llegir-la ja és una altra cosa.
De moment acabo amb en Fante. Aquest és realment bo, potser el més rodó, escrit de vell, cec, dictat a la seva dona, però amb la mateixa energia dels llibres que escrivia els anys 30. Crec que em manca per llegir Camino de Los Ángeles, però de moment no el buscaré, encara no, està bé que en quedi una mica per un atac de ganes de Fante.
Molt bona, el millor Fante, com el de preguntale al polvo, que ara he vist publicada en català. Ara mateix vaig a atacar sueños de Bunker Hill.
