Jordi Romero: Els llibres que he llegit » Altres

En las montañas de Holanda, de Cees Nooteboom

Jordi Romero — Wed, 22 Jul 2009 17:53:26 +0000

Psè. Llegiu Lluvia roja, 10x millor.

El sobre negro, de Norman Manea

Jordi Romero — Sat, 25 Oct 2008 16:58:05 +0000

L’estic llegint ara, ja hi tornaré.

Ja l’he acabat. Estrany llibre, amb una prosa d’eficàcia tremenda, que et trasllada i et mostra la complexitat de la Rumania dels 80, i la dels 40. En tot cas és millor que comenceu per El regreso del húligan.

La vista desde Castle Rock, d’Alice Munro

Jordi Romero — Mon, 19 May 2008 21:31:21 +0000

Em sap greu, perquè ella sembla ser que te coses molt bones, dels seus anys joves. Aquestes històries dels seus avantpassats estan bé, especialment al començament, però va perdent força i al final… l’he deixat. (ell mai no ho faria)

El profesor del deseo de Philip Roth

Jordi Romero — Fri, 14 Mar 2008 19:43:48 +0000

Ara han publicat aquest llibre de la sèrie del David Kepesh, escrit el 1977. És una mena de relat de les històries de Roth amb les seves dones. De fet el dedica a la Claire mítica.

El mal de Portnoy, de Philip Roth

Jordi Romero — Sun, 18 Nov 2007 23:02:07 +0000

No sé si havia estat publicada abans aquí, però em sona el títol de "El lamento de Portnoy". És de l’any 69, la qual cosa ja li escau. És un llibre bo, força, però no arriba ni de lluny al punt que Roth assolirà amb Zuckerman encadenado y la Contravida, dels anys 85 i 86, segurament el millor que ha fet, tot i que també són magnífics Me casé con un comunista (1986) o El teatro de Sabbath (1995). Més discutibles els llibres dels darrers anys (La mancha humana i demés), tot i que Elegia (2006) torna a ser una meravella. En qualsevol cas, Roth és imprescindible.

Mil cretins, de Quim Monzó

Jordi Romero — Sun, 18 Nov 2007 14:21:32 +0000

No acostumo a llegir aquest tipus de llibres: narracions que es basen en l’exageració, l’absurd, la paròdia, com si s’haguessin de representar a la tele. És un prejudici meu, perquè hi ha precedents magnífics, els de l’humor jueu de Grouxo Marx, de Woody Allen. De fet, la conya catalana sembla bastant propera d’aquest humor. Vaig llegir no fa molt un llibre magnífic d’questa mena del Sergi Pàmies (s’ha mort ahir el seu pare, a qui vaig conèixer quan encara vivia amagat, un pensament per un home extraordinari), i ara aquest del Monzó sembla obrir una nova via. Les narracions de la primera part (fins la pàgina 93) són magnífiques, madures, profundes sense perdre la seva capacitat de fer-te somriure (una mica). Després, a la segona part, torna el de sempre, la narració enginyosa, i poca cosa més.

Un año pésimo, de John Fante

Jordi Romero — Sat, 21 Jul 2007 18:08:20 +0000

Aquesta novel.la l’havia escrit Fante feia molts anys, però la va publicar la vídua. És més fluixa que pregúntale… o espera a la primavera, Bandini, però es pot llegir, sobre tot quan ja t’has enganxat al Fante.

Por orden alfabético, de Jorge Herralde

Jordi Romero — Mon, 25 Sep 2006 11:13:08 +0000

És una mena de continuació de Opiniones mohicanas. Com allà, és un seguit de textos de presentacions, xerrades, articles i demés referits a escriptors, fonamentalment els d’Anagrama, però també d’altres. Si t’interessen els llibres te’l tragues en una nit.

Especial Sant Jordi 2006

Jordi Romero — Thu, 27 Apr 2006 20:40:56 +0000

Avui no he comprat cap llibre.

Duelo con la sombra, de Siegfried Lenz

Jordi Romero — Thu, 06 Apr 2006 18:59:29 +0000

Fa anys, algú em va recomenar Campo de maniobras, de Siegfried Lenz. Vaig quedar meravellat de la qualitat i la força d’aquesta novel.la. Després vaig llegir les altres grans novel.les seves: Lección de aleman i La prueba acústica. Són tres llibres que cal llegir.

En canvi, aquest Duelo con la sombra és prescindible. Interessant, però solament per als incondicionals de Lenz, o els interessats per aquest peróde de la postguerra europea.