Jordi Romero: Els llibres que he llegit » Llibres

Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson

Jordi Romero — Tue, 22 Dec 2009 23:02:59 +0000

Bo, molt bo. Una barreja entre Faulkner i Dylan Thomas, per a simplificar.

Invisible, de Paul Auster

Jordi Romero — Sun, 13 Dec 2009 11:25:54 +0000

Malgrat el que penso de l’Auster a partir de Bogeries de Brooklyn, m’he comprat el llibre. En algun lloc havia llegit que era una mica millor que els darrers (no costava gaire). Tinc una teoria amb PA: no és capaç d’escriure una novel.la sencera. En aquest llibre, Auster semble haver escrit la primera part (60 pp) i haver-se encallat. Aleshores canvia de temps i de narrador i segueix, com si fos un cadavre exquis. I ho torna a fer amb les notes per a la tercera part (ara en 3a persona), i finalment amb el diari de la Cécile. Poca substància i molt mal escrit. Això és el que més em va sorprendre quan vaig llegir Bogeries: semblava que l’hagués escrit un altre. Ara ho torno a pensar (o potser eren els primers, els bons, els que li havia escrit un altre?). Un pensament em va crear mentre llegia: podria haver estat una bona novel.la si l’hagués escrit l’Ian McEvan, per exemple.

La noche de los tiempos, d’Antonio Muñoz Molina

Jordi Romero — Sun, 13 Dec 2009 11:00:13 +0000

L’estic acabant, la qual cosa vol dir que solament porto 800 pàgines. No em queixo de la durada, m’agraden els llibres llargs, però aquesta vegada l’AMM ha omplert 1000 pàgines amb molt poca substància, poquíssima. A més, la seva coneguda tesi que tots eren igual de dolents durant la guerra i la república (una tesi que sembla concordar amb els temps tan políticament ambigus que corren ara), per exemple. En ocasions s’adona que s’ha passat una mica i fa diferències… La història d’amor és una autèntica xorrada, podria llegir-la en qualsevol novel.la d’estació de tren. I la manera d’escriure: semble que vulgui emular el Javier Marias, amb les subordinades infinites, amb les formes gramaticals una mica al límit…però no ho aconsegueix, en absolut. En fi, el salva la detallada precisió de les descripcions de les actituds, dels llocs, els gestos i les expressions, aquí és on AMM se salva, amb nota. Però és clar que no aconsegueix ésser Marias, ni Proust, per suposat. Ho vaig dir quan vaig llegir el bodrio de El viento de la luna. Suposo que el AMM de El jinete polaco o fins i tot de Sefarad no tornarà. Fins i tot el de les novel.letes magnífiques del començament: Beltenebros, Beatus Ille, El invierno en Lisboa, etc. Llàstima.

Piedra infernal, de Malcolm Lowry

Jordi Romero — Sun, 01 Nov 2009 20:16:35 +0000

Un llibre pòstum, de la vídua, del Lowry. Com sempre en Lowry, genial. En tot cas, si no ho heu fet, llegiu abans Sota el volcà i els altres. Aquest és solament un apunt, un reflex, d’aquells llibres extraordinaris.

La mort d’en Bunny Munro, de Nick Cave

Jordi Romero — Sun, 01 Nov 2009 20:13:46 +0000

Sorprenentment ben escrita, amb un magnífic personatge del fill de 9 anys. Un llibre que molts escriptors lamentaran de no haver escrit abans. Una idea simple, bona, molt ben escrit. Recomenat.

Alfred i Emily, de Doris Lessing

Jordi Romero — Sun, 01 Nov 2009 20:11:15 +0000

Molt bé. Un muntatge de materials autobiogràfics, i una fabulació de com haurien pogut ser els seus pares si les coses, durant la primera guerra mundial, haguessin anat d’una altra manera.

Ciudad de Dios, de E.L. Doctorow

Jordi Romero — Sun, 18 Oct 2009 13:52:11 +0000

Extraordinari. No és cap sorpresa, Doctorow ja havia escrit un grapat de llibres extraordinaris, imprescindibles.

Minuto de silencio, de Sigfried Lenz

Jordi Romero — Sun, 18 Oct 2009 13:49:41 +0000

Insisteixo: llegiu Lección de aleman, i també Campo de maniobras o la prueba acústica. Aquest, escrit amb més de 80 anys, és prou bo.

El amor de una mujer generosa, d’Alice Munro

Jordi Romero — Fri, 04 Sep 2009 08:08:03 +0000

Todo cuanto amé, de Siri Hustvedt

Jordi Romero — Fri, 04 Sep 2009 08:05:58 +0000