Jordi Romero: Els llibres que he llegit

Todo fluye, de Vasili Grossman

Jordi Romero — Wed, 19 Nov 2008 13:50:05 +0000

Escrit abans de morir als 59 anys (1964), després d’haver escrit Vida i destí.

De la mateixa manera que a Vida i destí hi havia un capítol absolutament genial, brutal, el de la mort a la càmara de gas de la dona que agafa de la ma a un nen perdut a la cua de les dutxes, en aquest sobresurt el capítol 14, igualment tremendo, igualment senzill de recursos verbals, pocs adjectius però d’una eficàcia rarament vista, en el que es veu morir de gana, literalment, un poble pagès sencer. Literatura russa de la bona.

Lecturas de mí mismo, de Philip Roth

Jordi Romero — Sun, 16 Nov 2008 16:54:19 +0000

Un recull d’entrevistes i articles sobre les primeres novel.les de Roth (fins a Zuckerman encadenado). Cal haver-ho llegit tot del Roth, sino, el llibre no s’entén, suposo.

Falconer, de John Cheever

Jordi Romero — Sat, 08 Nov 2008 15:02:55 +0000

De Cheever havia llegit els contes, les dues novel.les dels Wapshot, Bullet Park i també els Diaris. No havia llegit ni Falconer ni tampoc Esto parece el paraíso. Ara ha sortit Falconer en català, de Proa, molt ben traduït (mentre llegeixes no penses en cap moment en quina llengua està escrita, és el millor que pot passar), i me l’he llegit d’una tacada. És un llibre dur, intel.ligent, sense una paraula que li sobri. És un llibre sobri.

El sobre negro, de Norman Manea

Jordi Romero — Sat, 25 Oct 2008 16:58:05 +0000

L’estic llegint ara, ja hi tornaré.

Ja l’he acabat. Estrany llibre, amb una prosa d’eficàcia tremenda, que et trasllada i et mostra la complexitat de la Rumania dels 80, i la dels 40. En tot cas és millor que comenceu per El regreso del húligan.

La ninfa inconstante, de Guillermo Cabrera Infante

Jordi Romero — Mon, 20 Oct 2008 19:17:37 +0000

Tot i que no és ni de lluny Tres tristres tigres, ni La Habana para un Infante difunto, és tot un regal tenir ara, impensadament, un nou GCI. La Habana para un Infante difunto el vaig llegir no fa gaire, però TTT l’haig de rellegir urgentment. Quan torni de l’hospital (demà m’operen, puagggg).

Los hechos, de Philip Roth

Jordi Romero — Sat, 18 Oct 2008 18:04:30 +0000

Tothom coneix Roth (aquest Roth, al menys). L’any 88, si és veritat el que diu, va patir una malaltia greu, i en sortir-ne va escriure aquesta "autobiografia d’un escriptor". La sinceritat del llibre queda relativitzada per la carta que, a manera de presentació, li fa al Nathan Zuckerman (un dels seus alter egos, com sabeu). Al final, també hi ha la resposta de Zuckerman, posant en dubte la seva sinceritat. En fi, és Roth en estat pur (fins i tot diria que és Zuckerman en estat pur). Molt bo.

Noches en Mongini’s, de Russell Lucas

Jordi Romero — Sat, 18 Oct 2008 17:57:51 +0000

Crec que ja l’havia esmentat, aquest llibre, a l’inici del blog, però fa uns dies, no sabent què llegir, i per treure’m el mal gust de l’Auster, el vaig tornar a obrir. També havia rellegit (parcialment) La fábrica de hielo. Noches en Mongini’s me’l vaig empassar sense respirar. Llegint-lo notaves les olors de Salman Rushdie, Vikram Seth, etc. Literatura de debò, paràgrafs que són més que imatges (això és el màxim a que pot aspirar l’Auster actual): són imatges, i també idees, passions, que se t’enduen dins del llibre. Auster ara és una redacció de fi de curs d’un alumne mediocre (i sense gota d’ironia).

Un home a les fosques, de Paul Auster

Jordi Romero — Mon, 13 Oct 2008 16:07:25 +0000

Durant molts anys m’havia fet un fart de recomanar llibres de l’Auster (Trilogia, Música de l’Atzar, Palau de la lluna…). Quan va començar a fer pel.lícules va començar també a escriure llibres dolents. Semblava que els hagués escrit un altre. Bogeries de Brookyn, Viatges per l’scriptorium, etc. són infumables, però han aconseguit un èxit brutal, fins i tot entre gent a qui se li suposa un cert criteri. Avui, quan es parla de l’Auster se’l posa entre els grans, com si pogués estar entre el Roth i el Below. Malgrat tot, m’he gastat els 17 € d’Un home a les fosques, per a estar segur del que dic. Confirmat. És dolent de solemnitat, i es nota clarament que ara, acabada la seva imaginació, ha de publicar allò que té sobre la taula, retalls de narracions que no acaben d’arrancar. Ell, que havia creat un nínxol literari, ara es dedica, com en aquest llibre, a jugar a ser el Don de Lillo, però sense arribar-li a la sola de la sabata. Una tonteria de llibre.

Sobre Vida y Destino, varis autors

Jordi Romero — Mon, 29 Sep 2008 20:22:43 +0000

Són 3 textos de Vasili Grossman, Tzvetan Todorov i Efim Etkind.

En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano

Jordi Romero — Sat, 27 Sep 2008 16:50:08 +0000

És un d’aquests llibres que et trobes a la pila de la Central, destinat a ser llegit i oblidat. No deixa cap mena de senyal. Zero.