((El cor és un caçador solitari)), de Carson McCullers
És un d’aquells llibres que, quan els descobreixes, el saps fonamental, inicial. Molt bo.
Exploradores del abismo, d’Enrique Vila-Matas
Estranya sensació, amb aquest llibre. L’interès apareix de sobte amb "Porque ella no lo pidió". Suposo que EVM és capaç de remuntar el forat (abisme?) en que sembla estar. Un vot de comfiança.
Mefisto, de John Banville
El primer llibre de Banville que va ser editat aqui (crec). Encara que no arriba a la plenitud de Eclipse, El intocable, Imposturas, etc, és d’un nivell molt notable, mancat solament de l’aparença de fragilitat i transparència de les seves obres posteriors.
Peleando a la contra, de Charles Bukowski
Magnífic. Bukowski, poc abans de morir, selecciona els fragments que reconeix com autobiogràfics (inclosa la seva poesia, no tan bona), i els ordena pel moment en que transcórren, i no pas per quan van ser escrits. És com una summa del Bukowski, que mostra la seva genialitat absoluta.
El secreto de Christine, de Benjamin Black
Benjamin Black és una segona marca de John Banville (el de El Intocable, El eclipse, Imposturas o el mar. Es nota que Banville sap escriure, però la història tipus sèrie negra, amb autòpsies, assassinats, etc. no acaba de funcionar. Totalment prescindible. Afegeixo que el mar ja em va semblar un pas enrera. Aquesta és clarament per guanyar calers (el mar també), i suposo que es deuria divertir escrivint-la. Llegir-la ja és una altra cosa.
Sueños de Bunker Hill, de John Fante
De moment acabo amb en Fante. Aquest és realment bo, potser el més rodó, escrit de vell, cec, dictat a la seva dona, però amb la mateixa energia dels llibres que escrivia els anys 30. Crec que em manca per llegir Camino de Los Ángeles, però de moment no el buscaré, encara no, està bé que en quedi una mica per un atac de ganes de Fante.
La hermandad de la uva, de John Fante
Molt bona, el millor Fante, com el de preguntale al polvo, que ara he vist publicada en català. Ara mateix vaig a atacar sueños de Bunker Hill.
Espera a la primavera, Bandini, de John Fante
Fante del bo. Tot el que escriu es fa visible immediatament, i es mou i viu a tota velocitat. No te temps de afegir-hi estil i això el converteix en un petit geni. Veure també Un año pésimo, Al oeste de Roma, Pregúntale al polvo, i La hermandad de la uva.
Un año pésimo, de John Fante
Aquesta novel.la l’havia escrit Fante feia molts anys, però la va publicar la vídua. És més fluixa que pregúntale… o espera a la primavera, Bandini, però es pot llegir, sobre tot quan ja t’has enganxat al Fante.
Al oeste de Roma, de John Fante
Havia llegit Preguntale al polvo, una de les seves primeres, i ara estic llegint la resta. Aquest llibre és un recull de dues narracions curtes no publicades. És molt a l’estil Bukowski, que és qui el va donar a conèixer, pòstumament. Bona.
